Instants del temps
No entenc com aquesta cançó encara no hi era.
Hauria de ser la primera.
Cremen quatre selves al teu cor
corre mare terra, lluny del foc.
Ja no hi ha misteris sota el sol
tremola mare mar i ofega-ho tot.
Un envàs sense retorn
així serem tu i jo
passatgers a l’últim vol
haurem d’anar.
Sempre endavant
sempre inventant respostes
sempre esperant en va.
No som diferents
només instants del temps.
Qui anirà a buscar-te si te’n vas
qui t’esperarà amb el cor trencat
qui vindrà al matí a dur-te el sol
qui anirà a donar-li corda al món.
Sopa de Cabra
fragment d’”Instants del Temps“
